Feliç diada de Sant Jordi

Avui he gaudit tant de la diada de Sant Jordi, amunt i avall per la Rambla Catalunya, envoltada per una bona energia humana, que gairebé no vull tornar mai més, vull tenir fills catalans, vull viure al Born i donar voltes pel barri amb la meva bicicleta, seguir comunicant amb els carrers d'aquesta ciutat meravellosa que ha arribat a ser la millor amiga de la meva malenconia.Aquests llocs s'han convertit gradualment en els meus millors amics. Em van escoltar quan tot se'm va esfondrar sobre, m'han suggerit avui que el passat encara és present, que aquell noi anomenat Xavi no està oblidat del tot. M'han anat acompanyant en l'entusiasme, en la joia de viure, en la sensació que la vida m'estigués desbordant del cos i l'ànima.La ciutat s'ha anat convertint en una companya, hem anat desenvolupant un diàleg fet de passos, d'asfalt trepitjat, de pensaments que ella guardarà gelosament. D'això n'estic segura. Barcelona, ​​t'estimo.Gràcies. Fins ara m'has donat molt més del que mai m'hauria atrevit a imaginar em donaries.