Fantasia +

Il Lago di Baratz (foto 21 maggio 2006)

LA CHISTIO' DE LA GLIENGUA

Primè de palà del conta de Balcia vul dira che achesc traball ès ascrivit ne la palara algaresa. La gliengua algaresa mus ès arribara coma gliengua palara i quant ès astara ascrivira, als primelz tenz, s'amprava la grafia itariana, s'ascriviva com sa gligiva.

Achescia de la grafia de ra gliengua ès una chistiò massa ampultanta i ma randesc conta che no ès fasil dissirì quara grafia amprà. Si ascrivim an pura grafia catalana paldem lu sensu del che ès ascrivit pè cosa manastè fè ascoras  o si no, no sa cumpren. Si ascrivim las parauras com sa gligin hi ès un' altra difficultat. No sempra la matescia paraura sa gligi al matesc modu i alora manastè trubà una sora grafia che sa pughi adattà a las diferentas  pronuncias.

Calchi volta he risulvit la chistiò amprant las duas grafias. Achesc pot essar un modu de agiurà lus algaresus a gligì, i de accuntantà tambè lus che sustenan che ès un fet de agnuranzia ascrira com sa pala.

Achescias chistionz ma fanan tanta tristura pe' cosa ascì no sa fa altru che dunà lu cop de grassia a una gliengua che astà murint i che tè manastè de l'agiut de toz pe' trubà lu modu de pala' ancara al cor de ra gent, al cor dels mignonz, dels giovas i de totas acheglias palsonas che no voran viura in una siutat astraniera, ma sa voran antrenda algaresus com eran lus paras i lus iaius.

Dit asciò, pas ara a prasantà lu conta de Balcia.

Iò no so de famiria algaresa i no cunasceva lu conta. Ma r'ha racuntat mun marit, Franco Ceravola, ascì com el l'havia antès del babu Luigi che era portual i ès vissut del 1906 al 1985. Dasprès he antès altras versions, mès elaboraras, ma no cunesc l'origine de achescias elaborasions.

La versiò utirizara de mi fa pansà a la Bibbia.

Achescia patita recita ès astara organizara a l'ascora elementar, ama mignonz de quinta classe che l'han praparara an algares. Si calchi u vol, pot amprà lu testo pe' lu matesc mutivu. Daman che sighi ascrivit de qual sito es astat pres lu testo. So' dispunibra pe' crarimenz, o sugerimenz pe' l'allestiment.

L'escena ès divirira en duas palz: a la mà reta sa veu un tros dels Bastions ama pascarolz, donas, mignonz. A la scherra hi és lu pais de Balcia. Vè illuminara cara volta la palt ont s'asvulgesc l'escena.

Sem als Bastions nels ans sinquanta.

Ès un dia de primavera. Lu sol ès alt nel sel  i l'aria ès calma. Saguz an carietas o als gradins  del pultò tres pascarolz cusin las reras, duas donas astanan racamant,  tres  mignonz giugan a cavall a una monta i tres  mignonas giugan a peu cossu.