LU CONTA DE BALCIA
Alla fine della rappresentazione tutti i bambini insieme cantano " Lu conta de Balcia", canzone scritta da Franco Ceravola su musica di Enrico Ceravola.
Algherese con grafia italiana Algherese con grafia catalana
Ritornello Balcia és calgura nel fondu del gliac la dona de perra ès ancara anaglià vusaltrus si anau a de dia o a de nit tangheu prasent lu ch'ès sussait. Balcia ès calgura nel fondu del gliac la dona de perra ès ancara anaglià ama la creatura astretta abrassara la nit de gliuna quant l'algua ès mès crara. Lu sol che tramonta ont acaba la mar de dia l'agliuinava finzas che era astrac la nit 'l craror de l'astreglia mès gran tigniva las casas de un vel gran i branc Ritornello Balcia ès calgura... Cara oma al maitì s'an anava al traball i cara vaì era prè del buldell las donas rantavan la roba nel riu la vira passava an manera normal. Ma 'l cor de ra gent era prè de varè pe l'odiu ningù feva a l'altru del bè vinsiva l'anviria 'l rancor, lu pecat era ora che fossin del sel castigaz. Ritornello Balcia ès calgura... De terra astraniera un proba ès vangut vistit de straccius un dia che ha prugut un tros de pà negra a cara'u ha damanat i no hi ha palsona che n'hi agi dunat. Una giova mara che an casa tunava damunt del cap 'l canistru pultava iscint del fol prè de pà ben carent n'hi ha dat sol 'u pe'l felu cuntent. Ritornello Balcia ès calgura... Sol tu figlia mia has tangut pietat i achesc bel ragaru ta sighi tunat ara curri signora de mès che poz agliunt de Balcia mès legu che poz. I mai no ta giris pe' vera ningù i mai no ta felmis pe' antrenda calchi u La dona astrigninsa la figlia nel pit gita 'l canistru che l'oma ha ansistit. Ritornello Balcia ès calgura... Mentras eglia fugi rarera la schena anten so' de passus che aschician la rena ramols de mar prols de gent sons de campanas dastrossas de vent. Un trò gran pauros i tichirrius a prop sa gira i de perra diventa de cop ès l'algua de Balcia che tot ha tapat i mès ningù anaglì s'es trubat. Ritornello Balcia ès calgura... | Ritornello Baltxa és calguda nel fondo del llac la dona de pedra és encada enalla vosaltres si anau a de dia o a de nit tengueu present lo que és succeït. Baltxa és calguda nel fondo del llac la dona de pedra és encada enalla amb la creatura estreta abraçada la nit de lluna quant l'algua és més clara. Lo sol que tramonta ont acaba la mar de dia l'alluinava finses que era estrac la nil 'l claror de l'estrella més gran tinyiva les cases de un vel gran i blanc. Ritornello Baltxa és calguda ... Cada home al maitì s'en anava al treball i cada veì era plé de bordell les dones rentavan la roba nel riu la vida passava en manera normal. Ma 'l cor de la gent era plé de veré per l'odio ningù feva a l'altro del bè venciva l'envìdia lo rancor, lo pecat era hora que fossin del cel castigatz. Ritornello Baltxa és calguda ... De terra estraniera un pobre és vengut vistit de estratxos un dia que ha plogut un tròs de pà negre a cada u ha demanat i no hi ha persona que n'hi hagi donat. Una giova mare que en casa tornava damunt del cap lo canistro portava ixint del forn plé de pà ben calent n'hi ha dat sol u per fer-lo content. Ritornello Baltxa és calguda... Sol tu filla mia has tengut pietat i aquest bell regalo te sigui tornat ara curri senyora de més que pots allunt de Baltxa més lego que pots. I mai no te giris per veure ningù i mai no te fermis per entrende qualqui u. La dona estrinyinse la filla nel pit gita lo canistre que l'home ha insistit. Ritornello Baltxa és calguda... Mentres ella fugi en rera la esquena enten sons de passos que esquitxan la rena remors de mar plors de gent sons de campanes destrosses de vent. Un trò gran paoròs i tiquirrios a prop se gira i de pedra diventa de cop és l'algua de Balta que tot ha tapat i més ningù en allì s'és trobat. Ritornello Baltxa és calguda ... |